Han passat dos anys des de les eleccions municipals del 2023, i a Esplugues de Llobregat el mandat ha estat marcat per relleus polítics, pactes de govern, grans inversions culturals i també moments de tensió social.
Des d’Esplugues.digital continuem la sèrie d’entrevistes als líders polítics del municipi. Tanquem aquest recorregut amb Agustín Parra, portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament, en una conversa que s’ha publicat en darrer lloc per qüestions d’agenda pactades amb totes les parts.
Començant pels resultats electorals, fa dos anys el seu partit va passar d’un a tres regidors. Com valora aquests resultats?
Ho valoro positivament, tot i que amb una sensació una mica agredolça. Ens vam quedar a uns 38 vots de superar Esquerra Republicana, cosa que ens hauria fet segona força, i també a pocs vots més d’obtenir un quart regidor. Des de l’any 83, Esplugues sempre ha tingut regidor del Partit Popular. No tots els partits poden dir això. Hem tingut una base i un electorat força estables que sempre ens ha donat suport per tenir, com a mínim, un regidor. Aquesta vegada n’hem aconseguit tres, com en altres ocasions, mantenint un percentatge de vot similar al dels nostres millors resultats, al voltant del 14%. Creiem que encara podem créixer una mica més, tenint en compte que hi ha formacions que es van presentar, però no van obtenir representació, com Ciutadans o Valents, i que alguns vots que van anar a altres partits podrien tornar a la nostra formació en les pròximes eleccions.
Es parla d’uns primers mesos després de les eleccions una mica convulsos. Com recorda aquests mesos?
Jo els recordo amb llàstima, una mica decebut. Jo havia estat regidor, vaig començar l’any 1995, i en aquell moment, tot i les diferències polítiques, els portaveus de les formacions treballàvem conjuntament els temes de ciutat. El govern municipal d’aleshores tenia una obertura que, en aquest mandat, no hi ha estat. El tarannà i la manera de fer eren diferents.
Ara, després de tants anys amb una mateixa persona al capdavant, s’ha accentuat un estil molt personalista, on no només es feia difícil acceptar suggeriments de l’oposició, sinó fins i tot dins del mateix equip de govern. Aquest caràcter més tancat ha dificultat arribar a acords en qüestions de ciutat, i això s’ha evidenciat molt als plens. En particular, hi va haver moments de tensió entre l’alcaldessa i alguns portaveus municipals, inclòs el nostre.
Poc després de les eleccions municipals, vostè va ser escollit diputat al Congrés. Com beneficia a Esplugues la seva posició i com la compagina?
Tinc la sort i l’honor de representar la província de Barcelona al Congrés, i específicament Esplugues. Soc la segona persona del municipi que ha tingut aquesta responsabilitat, després de la Carme Chacón, que tot i ser del Partit Socialista, també havia estat companya meva a l’Ajuntament.
Crec que és molt important que Esplugues tingui veu al Congrés dels Diputats, perquè hi ha qüestions que ens afecten directament. La meva formació en l’àmbit econòmic i la meva participació en comissions com la de discapacitat, serveis socials, el Tribunal de Comptes o seguretat nacional, em permeten traslladar iniciatives del municipi al Congrés, i a la vegada portar idees i propostes del Congrés cap a Esplugues i la resta de municipis de la província.
El setembre del 2023 s’inaugura el Mercat de la Plana amb només tres parades i un bar. Molts antics paradistes van optar per obrir un local a peu de carrer. Què creu que va provocar aquesta situació i quines alternatives hauria proposat el vostre grup per evitar-ho?
M’alegra molt aquesta pregunta perquè he estat durant vint anys director gerent d’una empresa del grup Mercasa i he fet més de 1.400 estudis de mercats a tot l’Estat. Per tant, és un tema que conec molt bé.
El projecte de remodelació dels mercats municipals d’Esplugues ha estat una decepció. Ja fa dues o tres legislatures que advertíem al govern que incorporar una superfície minorista d’alimentació no era la solució per garantir la continuïtat dels mercats. Aquest tipus de superfície busca el seu propi benefici, però no ajuda a dinamitzar el comerç local.
De fet, hem començat amb tres parades i moltes altres han marxat. Per què? Perquè no s’ha entès quin és el comerç modern ni quina és l’alimentació que demanda la ciutadania avui. El mercat municipal té avantatges, però també inconvenients: el cost per als paradistes és més alt que el d’un local al carrer, les normatives són més estrictes i els horaris més limitats.
Per evitar-ho, caldria haver apostat per idees innovadores com el repartiment conjunt de compres, aules de formació amb cuines per fer demostracions, activitats complementàries que reforcin l’oferta del mercat, i tot amb horaris més amplis i conciliadors. També caldria rebaixar el preu dels lloguers i donar ajudes efectives als paradistes.
Un mercat municipal ha d’oferir producte singular, de proximitat, de quilòmetre zero. Per exemple, podríem col·laborar més amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, que tenim molt a prop. Sense aquesta visió oberta i adaptada a les necessitats actuals, els mercats no funcionaran. A Esplugues en tenim dos: un no funciona i l’altre funciona al 25%.
L’octubre del 2023 es presenta el projecte 4×100%, que pretén millorar 220 carrers de la ciutat. Com valora aquesta execució?
La idea ens sembla bona, però creiem que és irrealitzable. No es podrà dur a terme tal com s’ha plantejat. Sembla més un pla dissenyat perquè l’equip de govern mostri acció als diferents barris i, potser, per obtenir rèdits electorals, especialment el partit majoritari, el PSC.
En aquest context, considero que el soci minoritari del govern és el principal damnificat, ja que queda invisibilitzat dins aquesta estratègia. Ens preguntem si aquest pla respon realment a la voluntat de millorar la ciutat o si només busca sumar vots.
A més, el projecte no aborda qüestions fonamentals com els problemes de trànsit, seguretat o convivència. Si estem fent un esforç inversor important, aquest hauria de servir per resoldre les problemàtiques reals dels ciutadans, no per satisfer una necessitat política concreta.
El gener del 2024 l’escenari polític d’Esplugues canvia. Tot i la majoria absoluta del PSC, s’incorpora Esplugues En Comú Podem al govern municipal. Com valora l’acord i quin creu que n’és el motiu?
Crec que aquest acord respon a la feblesa de l’equip de govern arran de la sortida d’una regidora, que va passar a ser no adscrita. Això va obligar a buscar una nova majoria, i En Comú Podem va ser el grup amb qui va resultar més fàcil tancar l’acord. Amb la seva incorporació, l’executiu suma un regidor més i consolida la majoria.
Per part nostra, l’entesa ens sorprèn. No sé fins a quin punt té sentit que En Comú Podem governi amb el PSC, perquè, des del nostre punt de vista, el partit socialista està capitalitzant tota l’acció de govern i els comuns han acabat desnaturalitzant la seva posició. Abans tenien unes diferències molt marcades amb el PSC, i ara aquestes ja no es perceben, com si haguessin canviat de parer. En tot cas, veurem com evoluciona aquest acord i quin impacte té en el resultat de les pròximes eleccions.
Un dels episodis que no podem deixar de comentar és el desallotjament de l’edifici conegut com el Barco, probablement una de les crisis socials i polítiques més importants dels darrers anys a Esplugues. Hi hauria alguna decisió que, si hagués estat al govern, hauria pres de manera diferent?
Crec que les formes es podrien haver gestionat millor. Tot i que podem entendre que, quan reps una notificació judicial que alerta d’un possible risc greu per a la seguretat o fins i tot per a vides humanes, és complicat prendre decisions, també cal tenir present que som persones i cal actuar amb la màxima humanitat.
Potser s’haurien pogut apurar més els terminis o explorar altres fórmules per fer-ho d’una manera menys traumàtica. No és fàcil jutjar el que es va fer un cop ha passat tot, però com a administració més propera al ciutadà, l’Ajuntament ha de fer el possible per minimitzar el patiment de les persones afectades.
A més, avui en dia encara hi ha famílies que tenen problemes i que esperen el compliment de promeses que l’equip de govern els va fer i que, a hores d’ara, encara no s’han complert.
Poc després, a l’abril, el seu partit travessa un sotrac. Per una banda, es produeix el traspàs de la regidora España Mora. Uns dies més tard, una filtració de El Periódico assenyala Marcos Sánchez, portaveu del seu partit en aquell moment, d’incloure despeses personals per ser pagades amb fons públics, fet que porta a la seva dimissió. Com han reconstruït l’agrupació local des d’aleshores?
Va ser una època molt dolenta per a mi, com pots comprendre. Vaig intentar omplir aquests forats, que són complicats d’omplir, comptant amb tothom, rebaixant una mica el ritme i adaptant els temps a la situació. Per sort, això va passar al principi de la legislatura, i això ha facilitat una mica la transició.
Jo, en realitat, no volia estar al capdavant del projecte del Partit Popular a Esplugues. Volia acompanyar i fer costat als companys. Però el partit va decidir que fos jo qui assumís aquest paper, i he comptat amb totes les persones que conformen l’agrupació local.
Tot i l’incident i el traspàs de l’Espanya, que a més era una gran amiga meva de joventut, els resultats electorals posteriors han estat molt positius. De fet, a les eleccions europees vam obtenir un 20,17% dels vots, un dels millors resultats no només a Esplugues, sinó també a la comarca, a la província i gairebé a tot Catalunya.
Això ens dona força i il·lusió per seguir treballant de cara a les pròximes municipals. I com que per la meva posició dins del partit també faig seguiment en l’àmbit metropolità, crec sincerament que podem millorar encara més els resultats del 2023 a molts municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Passem al 2 d’octubre, quan Eduard Sanz va ser nomenat alcalde d’Esplugues de Llobregat. Com valora el relleu i el llegat de Pilar Díaz? Hi ha qui diu que s’està notant un nou tarannà. Està vostè d’acord?
Hi ha un tarannà diferent, això està clar. Pensàvem que seria una mica millor, però encara no ho hem notat del tot. Hi ha coses que sí que han millorat, però també n’hi ha d’altres que encara han de millorar.
També hem de tenir en compte —sense voler disculpar ningú— que s’ha trobat amb un equip de govern i una estructura de treballadors i direcció dins de l’Ajuntament ja establerts, que l’acompanyen en el dia a dia, i això també influeix en la seva manera de fer. Espero que aquest nou tarannà sigui per millorar. Els canvis són positius, especialment quan s’ha estat tant de temps governant, encara que sigui dins del mateix partit.
També cal reivindicar l’alternança política, perquè és una eina de la democràcia molt sana, que aporta neteja, relleu i envia un missatge a la ciutadania: el canvi és possible, i ha de ser vist amb normalitat. No s’ha de governar sempre des del mateix color. Quan això passa, les polítiques es tornen repetitives i de la mateixa tendència. I la nostra societat és diversa: hi ha diferents pensaments, diferents sensibilitats, i diferents partits que la representen.
Cada cop hi ha més ciutadans que diuen que se senten insegurs, especialment en alguns barris. Entén vostè aquesta preocupació?
Perfectament. De fet, en campanya electoral una de les propostes estrella era descentralitzar la comissaria de policia. La nova comissaria s’està ubicant al límit d’Esplugues, pràcticament tocant a la comissaria de la Policia Nacional de Cornellà, en un extrem de la ciutat. Esplugues és petita, sí, però això no vol dir que no es pugui apropar el servei policial als diferents barris.
Nosaltres vam apostar per crear dos punts d’atenció policial: un a Can Vidalet —un dels barris amb més problemes d’inseguretat, però també de convivència i delictes com robatoris, intimidacions o violència de gènere—, i un altre a la zona nord d’Esplugues, on també s’han registrat incidents. Aquestes unitats de proximitat no només atendrien les demandes veïnals sinó que tindrien un efecte dissuasori.
També cal millorar la dotació d’efectius. No em sembla oportú dir la xifra exacta en un mitjà com el vostre, però és evident que cal reforçar la presència als carrers. Molts agents fan feines administratives, i això redueix la seva visibilitat. Per això proposem reforçar la formació dels agents, millorar les instal·lacions amb aquesta descentralització i incorporar mitjans tecnològics que ajudin a garantir una millor seguretat a Esplugues.
Fa uns dies publicàvem a Esplugues Digital que el nostre municipi és, segons el portal Idealista, la ciutat amb el preu mitjà de lloguer més alt de Catalunya. Creu que les mesures del govern municipal són suficients per garantir un accés just a l’habitatge?
Doncs no. Estan fent el que poden, però el nostre esperit és posar tot el sòl possible al mercat perquè s’hi pugui construir habitatge. Ho deia a l’inici de l’entrevista: tinc un fill de 26 anys, amb feina fixa i un salari que considero digne, i tot i així té dificultats per trobar un pis a Esplugues.
Penso en la gent jove que no té la sort del meu fill —ni la seva formació, ni el seu sou— i em pregunto com s’ho faran per viure aquí. Hem de fer un esforç perquè la nostra gent jove es pugui quedar al municipi. Si no, passarà el que ja passa: cap al 1984 o 1985, érem un grup d’una desena d’amics. Avui, només dues persones continuen vivint a Esplugues. La resta ha marxat per culpa del preu de l’habitatge.
Aquesta és l’Esplugues que volem? Una ciutat amb pisos d’un milió d’euros i on tota la gent que arriba és de fora? Nosaltres volem una ciutat on els joves que han crescut i estudiat aquí puguin escollir quedar-se i viure-hi. I per fer-ho possible, cal garantir que tinguin accés a habitatge assequible.
Quin és el model de ciutat que defensa vostè?
Jo crec en un model de ciutat amb justícia i compromís intergeneracional, que cuidi tant de la gent gran —que ha tingut cura de nosaltres— com dels joves, que són el futur. Hem de posar l’accent en aquestes dues franges d’edat, que representen les necessitats més urgents i alhora més prometedores de les nostres Esplugues.
I si anem a llarg termini: com s’imagina Esplugues d’aquí a 20 anys?
M’agradaria que Esplugues fos millor de com la vaig trobar quan vaig entrar a l’Ajuntament. Una ciutat amb més seguretat, amb una economia local forta i viva, on la gent tingui feina i estabilitat. No vull que Esplugues es converteixi en una ciutat dormitori. Vull que sigui un lloc on la gent vulgui venir a viure, amb parcs cuidats, bones comunicacions —i que per fi arribi el metro—, una ciutat amb vitalitat, amb jovent, però també amb cura per les persones grans. En definitiva, una Esplugues amable, viva i equilibrada.
En l’àmbit cultural, Esplugues està vivint una etapa de transformació. S’ha adquirit l’Espai Corberó, el Monestir de Montsió i s’està construint el nou teatre-auditori. Creu que s’està fent una bona gestió al respecte?
Nosaltres estem a favor de la construcció del nou auditori, però no estem d’acord amb el cost tan elevat, que supera els 70 milions d’euros. Ens preguntem si realment aquesta és la necessitat cultural principal que té Esplugues. A més, aquest equipament haurà de competir amb altres auditoris del Baix Llobregat i de Barcelona, i per tant caldrà un pla estratègic clar per garantir una programació estable i viable. Sense aquest pla, existeix el risc que acabi infrautilitzat.
Pel que fa a l’Espai Corberó i el Monestir de Montsió, també hi estem a favor, però pensem que cal anar més enllà. És imprescindible la creació d’una empresa municipal específica per a la dinamització i gestió del patrimoni cultural. Sense una estructura professionalitzada, difícilment podrem mantenir ni treure profit d’aquests espais. L’Ajuntament ja té problemes actualment amb licitacions per manca de recursos tècnics, i això podria agreujar-se encara més si no es prenen mesures per dotar aquests nous espais d’una gestió eficaç i rendible —tant des del punt de vista econòmic com social i cultural. Ara per ara, no veiem que l’equip de govern estigui posant-hi prou urgència.
Quin model de Festa Major defensa vostè?
Una Festa Major per a tothom. El que no m’agrada és que hi hagi dues festes, ni tampoc que es faci un pregó en un espai reduït on no hi puguin participar totes les entitats. Som càrrecs públics i hem d’escoltar tothom, tant si ens agraden les crítiques com si no. No té sentit organitzar un pregó en un espai tancat només per evitar segons quines opinions. La Festa Major ha de ser una sola i ens hi hem de sentir representats tots. Hi haurà activitats que m’agradin més i d’altres menys, però tot ha de formar part d’una celebració comuna, oberta i plural.
Quines són les fites que vol aconseguir abans d’acabar el mandat? I si hagués de resumir els propers dos anys en un minut, què ens diria?
M’agradaria que Esplugues fos una ciutat cohesionada, on no es diferenciï entre barris. Que parlem d’Esplugues en global, i no només d’un barri com La Plana o només dels del nord. Voldria que tothom pogués gaudir dels mateixos serveis, instal·lacions i oportunitats.
Crec que ha arribat el moment de plantejar-nos, si tenim superàvit, fer una residència municipal per a la nostra gent gran, que avui encara ens ajuda cuidant nets o amb suport econòmic. També m’agradaria recuperar la piscina de Can Vidalet i crear dues comissaries per descentralitzar la seguretat.
A més, voldria abordar de forma decidida els problemes de trànsit, especialment a l’avinguda Països Catalans i el pont d’Esplugues, on l’arranjament actual no resol la situació. I crec que cal una mobilitat amable per a tothom: bicicletes, patinets, motos i cotxes, especialment aquests últims que paguen impostos i també han de tenir el seu espai. El repte és clar: fer d’Esplugues una ciutat més còmoda i equilibrada per a tothom.